Poble del cami
Song generated By ✨Song.do
v1
@ Agustí
2026-07-09 00:42:21
Paroles
És un dia lluminós
Solejat diumenge
Que m’endinso en el record
De tu
Aquesta absència
Que em fa petit.
M’omplo de valor
I pujo altre cop
A aquell tren daurat
Ara sense tu
I torno
Després de tants anys a aquell
Poble del camí
On et vaig portar
Un dia clar d’abril.
Res no és igual, però.
Els plàtans no són els mateixos
Tot i que el passeig s’assembla
A aquell que vam recórrer
Agafats per la cintura
Abraçats a la nostra joventut.
Els carrers
Ara de vianants
No els goso passejar
I en el mirador
On ens vam encantar
No s’hi admira ja cap paisatge
I aquelles màquines recreatives
Les han substituïdes
Ves a saber per què.
Si fins i tot la marca del teu refresc
Ha tancat.
Què en són de difícils els temps
Sense tu.
I allà on vam pujar als auto-xocs
Ara hi ha un bloc de pisos.
M’entretinc pels carrers estrets
Tots farcits de botigues
M’acosto als llocs
On penso que vam estar
I res no és igual
Sense tu.
M’assec a les escales
Que menen a l’església
Però ara no tinc
La teva negra cabellera
Al meu costat.
Miro pel forat del pany
De la porta
Com fa anys
I ara tot és fosc.
Me n’allunyo esperitat.
Cerco les teves converses
I només el silenci em respon
I el teu somriure
És ara l’udol del vent
Que fuig
Ell també.
**
En arribar a casa
Em descalço
I m’embadaleixo en la teva mirada de la fotografia
Amb desig.
M’obro una cervesa
I contemplo el paisatge quotidià
Que sense tu és amarg.
M’estiro al sofà i tanco els ulls
Cansats de no veure’t.
Més tard
Quan els obro
Comprenc que tot allò del
Poble del camí
No és cert
Que tu em vas dir no
Que mai no vam agafar cap tren
Que mai no vàrem anar al
Poble del camí
Que mai no et vaig poder dir
Saps, em sembla que m’he enamorat de tu.
I només jo en soc el culpable.
Fins i tot
De no poder admirar-te
En cap fotografia.
Solejat diumenge
Que m’endinso en el record
De tu
Aquesta absència
Que em fa petit.
M’omplo de valor
I pujo altre cop
A aquell tren daurat
Ara sense tu
I torno
Després de tants anys a aquell
Poble del camí
On et vaig portar
Un dia clar d’abril.
Res no és igual, però.
Els plàtans no són els mateixos
Tot i que el passeig s’assembla
A aquell que vam recórrer
Agafats per la cintura
Abraçats a la nostra joventut.
Els carrers
Ara de vianants
No els goso passejar
I en el mirador
On ens vam encantar
No s’hi admira ja cap paisatge
I aquelles màquines recreatives
Les han substituïdes
Ves a saber per què.
Si fins i tot la marca del teu refresc
Ha tancat.
Què en són de difícils els temps
Sense tu.
I allà on vam pujar als auto-xocs
Ara hi ha un bloc de pisos.
M’entretinc pels carrers estrets
Tots farcits de botigues
M’acosto als llocs
On penso que vam estar
I res no és igual
Sense tu.
M’assec a les escales
Que menen a l’església
Però ara no tinc
La teva negra cabellera
Al meu costat.
Miro pel forat del pany
De la porta
Com fa anys
I ara tot és fosc.
Me n’allunyo esperitat.
Cerco les teves converses
I només el silenci em respon
I el teu somriure
És ara l’udol del vent
Que fuig
Ell també.
**
En arribar a casa
Em descalço
I m’embadaleixo en la teva mirada de la fotografia
Amb desig.
M’obro una cervesa
I contemplo el paisatge quotidià
Que sense tu és amarg.
M’estiro al sofà i tanco els ulls
Cansats de no veure’t.
Més tard
Quan els obro
Comprenc que tot allò del
Poble del camí
No és cert
Que tu em vas dir no
Que mai no vam agafar cap tren
Que mai no vàrem anar al
Poble del camí
Que mai no et vaig poder dir
Saps, em sembla que m’he enamorat de tu.
I només jo en soc el culpable.
Fins i tot
De no poder admirar-te
En cap fotografia.
Style de Musique
Reggae, Nostalgic, Introspective, Male Vocals, Very Slow (<66 BPM), Acoustic Guitar, Bass, Piano