+1-1

(Vers 1)
Sempre et deia que jo estimava més,
perquè l'amor no s'explica, es veu.
Es nota en qui pregunta "com estàs?",
en qui fa el camí sense mirar enrere.
Sempre era jo qui deia de quedar,
sempre era jo qui anava fins on eres tu.
Una hora de carretera per veure't,
i a tu mai et va néixer venir cap a mi.
(Precor)
Jo canviava per salvar el que teníem,
tu em deies: "Així sóc jo,
és la meva essència,
i no canviaré per ningú."
Però una història és de dos,
no la pot portar un de sol.
(Tornada)
Mes un, menys un... aquesta era l'equació.
Jo sumava vida, tu restaves il·lusió.
Jo multiplicava els somnis,
tu els dividies sense por.
I quan el resultat va sortir,
ja no quedava res de nosaltres dos.
(Vers 2)
I quan estava amb tu,
d'una hora només en tenia deu minuts.
La resta era per un mòbil
que amagaves perquè no ho veiés.
Però saps què?
Els vidres parlen.
A través dels reflexos també es veu la veritat.
No estic boig,
com m'has volgut fer creure durant mesos.
Vaig veure cada mentida,
i tot i així em quedava...
perquè jo sí que t'estimava.
Ni tan sols al llit
érem dos.
Fer l'amor és compartir,
no que un senti mentre l'altre només hi sigui.
(Pont)
Em volies comprar amb dinars,
amb sopars, amb sortides.
Però l'amor no es paga.
No té preu.
A mi no se'm compra...
a mi se m'estima.
(Tornada final)
Mes un, menys un... sempre el mateix resultat.
Jo donava el cent per cent,
tu només la meitat.
Vaig entendre massa tard
que estimar no és perseguir ningú.
Perquè una relació no és guanyar o perdre...
és sumar junts.
I nosaltres...
mai vam passar del mes un, menys un.

Balada, Rap , Nostalgic